Mossos (in)capacitats
L’Associació per la Integració Laboral de Mossos d’Esquadra amb Discapacitat lluita perquè Interior trobi un lloc de treball adequat als agents que tenen alguna invalidesa i perquè els mantingui el sou
Un policia ferit en acte de servei fa tres anys reclama ser incorporat a la comissaria de Sant Feliu i que no l’enviïn a Girona perquè ara no pot conduir
30/03/14 00:00 – BARCELONA / SANT FELIU DE GUÍXOLS – TURA SOLER
En Jordi té 35 anys i és agent dels Mossos d’Esquadra per vocació. Mostra orgullós la desena de felicitacions que ha rebut pels serveis meritoris.
Des del desemmascarament, ell tot sol, d’una xarxa que clonava targetes de crèdit fins a la detenció de l’assassí de Federica Squarise a Lloret, passant per la detenció d’uns malfactors que van ferir una companya al mig del carrer, i un llarg etcètera. Professa devoció per la seva feina i recorda que mai ha tingut interès per ascendir i pujar de categoria, perquè com se sent, o se sentia, còmode és trepitjant el carrer, vetllant per la seguretat de la gent i perseguint els malfactors. Ha estat destinat a Lloret de Mar i Sant Feliu de Guíxols, dues zones on, segons explica, la delinqüència es manifesta amb força i els Mossos tenen més feina. Remarca que ell, si veia que la nit era la franja en què més falta feia la vigilància, demanava fer el torn de nit. I va ser precisament arran d’una persecució nocturna d’uns fugitius que va tenir una greu lesió que li ha comportat la incapacitat. Una nit de setembre del 2011, la seva patrulla va ser requerida per la policia local de Platja d’Aro per interceptar un sospitós que fugia amb un 4×4. En Jordi va acabar arrestant el fugitiu amb les seves pròpies mans, però abans havia caigut per un terraplè i això va tenir greus conseqüències per a la seva esquena. La lesió va ser l’inici d’una odissea per mútues i hospitals (ha hagut de ser operat tres vegades) i una batalla amb el Departament d’Interior. Primer, perquè se li reconegués que es tractava d’un accident laboral i, actualment, amb la incapacitat permanent total reconeguda, perquè se’l reincorpori a un lloc de treball idoni per a la seva situació actual. En Jordi, que ha hagut d’entregar la placa i l’arma, es vol sentir útil i treballar en feines relacionades amb la policia. “És una qüestió de realització personal. Jo no puc estar tot el dia a casa. Vull ser i sentir-me útil”, explica des de la llitera de la clínica Teknon, on li han fet les dues últimes operacions. Ell reclama incorporar-se a la comissaria de Sant Feliu de Guíxols, la més propera al poble on viu. Interior li ha ofert una plaça de les que anomena tècnic de suport, o de subaltern, a la comissaria de trànsit de Girona. Un lloc que no pot acceptar, ja que la principal limitació que té és que no pot conduir. Interpreta que és una invitació que desisteixi de voler tornar. Però ell vol tornar a treballar per als Mossos, i enumera un reguitzell de tasques que pot fer bé amb la seva discapacitat: atenció a víctimes, recepció de denúncies, repàs d’expedients…
En Jordi és un dels catorze mossos amb IPT (incapacitat permanent total) que esperen que el departament els trobi un lloc per tornar a la feina. I un dels seixanta que actualment atén l’Associació per la Integració Laboral de Mossos d’Esquadra Discapacitats, entitat que presideix Àngel Gómez-Quintero, mosso, discapacitat i advocat, que defensa els interessos dels agents que es troben en aquestes situacions. L’associació vetlla perquè els mossos que tenen incapacitat siguin incorporats en una plaça adequada i perquè no se’ls retalli el sou que percebien en funció de la categoria que tenien abans de tenir la incapacitat, independentment de si tenen dret a percebre la pensió d’invalidesa de la Seguretat Social, que sol representar el 55% del sou. Fonts d’Interior remarquen que se senten amb l’obligació moral, no pas legal, de trobar un lloc de treball a la comissaria més propera a aquests agents amb discapacitat, molts dels quals, com en Jordi, han arribat a la incapacitat en acte de servei. Però distingeixen entre dos casos d’incapacitat. En la incapacitat permanent, que no suposa la pèrdua de la condició de policia, no es cobra pensió de la Seguretat Social i es pot passar a l’anomenada segona activitat i cobrar el sou íntegre. En canvi, Interior admet que, en els casos d’incapacitat total, es perd la condició de mosso i, com que l’afectat té dret a la pensió de la Seguretat Social, que representa el 55% del sou, si l’agent es vol reincorporar en una tasca de suport, són partidaris de recalcular el sou restant-hi el 55% que hi aporta la Seguretat Social per equiparar-lo al que tenia abans. Àngel Gómez-Quintero qualifica d’il·legal i discriminatori aquest criteri que fa servir Interior i recorda que diverses sentències avalen el dret dels treballadors a cobrar la pensió d’invalidesa total i mantenir el sou que tenien quan van perdre la capacitat per exercir de policia. I troba immoral que els hagin arribat a dir que, si no els abaixessin el sou, ser discapacitat als Mossos seria una bicoca. Fonts d’Interior mantenen que sumar el sou íntegre a la pensió seria discriminatori per a la resta. En vista d’aquest panorama, l’associació recomana als agents que han tingut malalties o lesions que els poden suposar la incapacitat que no ho deixin saber i que no moguin cap paper per tal d’evitar conseqüències salarials.
L’associació que vetlla pels drets dels mossos incapacitats mostra una gran capacitat negociadora i, en vista dels resultats de les negociacions que mantenen ara per trobar lloc als catorze mossos que han d’ingressar, ja ha anunciat que, en cas que Interior opti per retallar-los el sou, ja no s’entretindrà a presentar recursos al contenciós com ha fet fins ara, sinó que anirà directament a denunciar els càrrecs responsables per la via penal, per un delicte contra els drets dels treballadors. A més, els responsables de l’associació sospiten que Interior fa diners, o si més no se n’estalvia, amb els agents amb incapacitat. Creuen que, encara que els treguin la condició de policies, no han eliminat la seva plaça del registre de llocs de treball del cos i per la Generalitat continua rebent dels traspassos de l’Estat el sou íntegre d’aquests policies, quan en realitat només els en paga el 45%, perquè el 55% restant vindria de la Seguretat Social.
14 mossos amb discapacitat estan negociant perquè els trobin un lloc per reincorporar-se a la feina i lluiten per poder cobrar d’Interior el mateix sou que percebien abans de tenir la incapacitat.
Associacions per la Integració laboral 
SÓC VÍCTIMA D’UN CONDUCTOR BORRATXO , DELINQÜENT VIAL CONDEMNAT judicialment PER DIT DELICTE, CONCURRENT AMB UN ALTRE DE LESIONS PER IMPRUDÈNCIA GREU , I COM EM VA DEIXAR AMB UNA DISCAPACITAT DEL 65% , BAREM DE MOBILITAT REDUÏDA I BAREM DE DEPENDÈNCIA DE TERCERA PERSONA EN GRAU I,
I també sóc víctima de la decisió política ( mai s’han amagat del fet què és una decisió política i que no tenen la voluntat política de resoldre-ho, sense fer cas a les lleis ni a cap de les demandes què he fet) : argumentant l’ACOMIADAMENT PER RAÓ DE LA DISCAPACITAT ” JA NO ENS SERVEIXES per al que et vam contractar “, A JULIOL DE 2009:
‘ ACTE perpetrat ‘ PEL LLAVORS ALCALDE DE FIGUERES , GIRONA santi vila vicente ( i ARA CONSELLER de la Generalitat DE CATALUNYA) i LA NOVA ALCALDESSA marta felip torres SEGUEIX EL MATEIX ‘ modus operandi’ , LA ‘ COMISSIÓ ‘ D’AQUESTS ACTES al meu entendre els ASSIMILEN al DELINQÜENT VIAL QUE EM va arruïnar la vida , unint-se a AQUEST EN EL MATEIXA PERPETRACIÓ I RESULTAT, quan la seva obligació era fer just el contrari : art . 27.1 – k de la Convenció de l’ONU sobre els Drets de les Persones amb Discapacitats : “una persona empleada que causi discapacitat , mantindrà la seva ocupació ” .
I quan ja per l’any 2000 la legislació espanyola em donava la seva protecció i empara : Resolució de la DGSS ( Direcció General de la Seguretat Social ) de 01/03/2000 , ja estableix la protecció laboral d’aquells que tinguin recollida en la seva legislació laboral específica la Segona Activitat , (els PL la tenim reconeguda a la Llei 16/91) deixant sense efecte els articles i lleis empleats il · lícitament per acomiadar-me, com per cert la Regidora Municipal de Seveis Socials, i del mateix partit que els esmentats , i Directora del CAISS ( Centre d’Atenció i Informació de la Seguretat Social de Figueres ) , ja els va explicar recentment (diu que al conèixer el meu cas a finals de 2013) , i que no s’ha produït cap canvi fins avui .
També en la Llei 27 /2011, de 01 d’agost de actualització , adequació i modernització del sistema de Seguretat Social , en el preàmbul i en l’art. 141 , protegeix al manteniment de l’ocupació com discapacitat en la mateixa empresa , i especialment en el cas dels col · lectius que tenen regulada la segona activitat , com en el meu cas .
I recentment el Reial Decret Legislatiu 1/ 2013 de 29 de novembre, que estableix en el seu preàmbul que aquesta norma es dicta per a l’erradicació de tota forma de discriminació , d’acord amb els articles 9.2 , 10, 14 i 49 de la Constitució Espanyola ia la Convenció Internacional de l’ONU sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat i els tractats i acords internacionals ratificats per Espanya . I Protegeix A TOTES LES PERSONES JA EMPLEADES QUE ADQUIREIXIN UNA DISCAPACITAT , PERQUÈ MANTINGUIN I retornin a SEVA OCUPACIÓ , a l’article 37.1 ( última línia ) del Reial Decret Legislatiu 1/ 2013 de 29 de novembre, esmentat.
Tot això ho vaig denunciar al Tribunal Constitucional (els tribunals anteriors erròniament han decidit que pertanyo al regimende Potección Social de les classes passives de l’ Estat, quan pertanyo al Règim de Protecció Social de la Seguretat SOCIAL , com també han dit i sentenciat de nou erròniament que és una pretensió unilateral obtenir la Segona Activitat , ja que la Llei 16/ 91 de PL de Catalunya ja ho contemplava i donava dos anys per aplicar -i a l’ajuntament de Figures no han reglamentat res, han passat prop de 23 anys i encara esperem – ) .
Doncs bé , cap dels esmentats vol rectificar i modificar la seva conducta , un amb l’alcohol i els altres amb la discriminació per raó de discapacitat .
A més, que sapigueu que des de 2009 estic lluitant contra una justícia lenta , ineficaç i parcial , molt parcial , però segur que ja sabeu del que us parlo , oi ? :
Recentment, amb data 04/02/2014 el TC m’informa que no admet a tràmit la meva demanada per defecte d’algun formulisme , que a mi se m’escapa i que el meu advocada l’anomena ” calaix de sastre” per no dir el que realment pensa dels jutges “per treure de sobre les obligacions i responsabilitats , per no definir- directament com VAGOS” .
Ara he de preparar la meva demanada davant el Tribunal Europeu de Drets Humans , al NO respectar l’Estat Espanyol ni el seu Sistema Judicial, les lleis i per tant els drets que m’han estat vulnerats, NI LA LEGISLACIÓ INTERNACIONAL: UNA ALTRA VEGADA ESPANYA HA DE QUEDAR EN EVIDÈNCIA A EUROPA …
I així estic a 31/03/2014.
Lluitant.
M'agradaM'agrada