Informe jurídic del CERMI sobre igualtat i no discriminació de les persones amb discapacitat en el Decret 246/2008, de 16 de desembre, de regulació de la situació administrativa especial de segona activitat en el cos de Mossos d’Esquadra

El CERMI, com a organisme oficial a Espanya de seguiment per promoure, protegir i supervisar la Convenció de l’ONU sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, veu en el Decret 246/2008 discriminació per motiu de discapacitat per part del Departament d’Interior.

Aquí teniu un informe jurídic del CERMI sobre igualtat i no discriminació de persones amb discapacitat en el Decret 246/2008, de 16 de desembre, de regulació de la situació administrativa especial de segona activitat en el cos de Mossos d’Esquadra que desenvolupa la Llei 10/1994, d’11 de juliol, de Mossos d’Esquadra.

El CERMI constata en el seu informe que aquest Decret inclou limitacions i diferències de tracte no contemplades en la Llei 10/1994, al passi a una segona activitat de les persones que estan en situació d’incapacitat permanent total, per les qui, innovant i creant un figura inexistent, preveu el passi a llocs no policials. D’altra banda, el Decret no contempla possibilitat alguna per a les persones a les quals se’ls hagi declarat una incapacitat permanent absoluta o de gran invalidesa, per les qui crea una situació més greu ja que no els dóna cap opció de permanència en actiu.

Aquest Decret, també, separant-se de nou de la Llei 10/1994, i des de la figura ex novo que crea, modifica els drets retributius dels Mossos/es que passin a activitats no policials.

Aquestes són algunes de les conclusions a les que arriba el CERMI en el seu informe:

• Definir o aplicar el passi a segona activitat des de l’exclusió dels funcionaris amb incapacitats permanents, tal com fa el Decret 246/2008, constitueix discriminació directa en identificar un col·lectiu de persones discapacitades al que exclou.
• Davant del requisit de disminució psicofísica que marca la Llei 10/1994 de Mossos d’Esquadra per passar a segona activitat, el Decret 246/2008 que la desenvolupa marca solucions diferents si dita disminució ha donat lloc a una incapacitat. Això suposa un greuge comparatiu i discriminació, doncs es donen solucions diferents a supòsits de fet idèntics.
• Aquests funcionaris amb incapacitat permanent, des del dret a l’ocupació, el dret a la readaptació del lloc de treball i des del dret a la igualtat i no discriminació, tenen dret, com els altres a sol·licitar el passi a segona activitat, i que s’avaluï la seva capacitat en relació a aquests llocs i funcions, dins de l’àmbit de la seva capacitat i requeriments dels llocs i, en aquesta valoració, a més, tenen dret a ajustaments raonables que els permeti aquest acompliment, sense que en cap cas la declaració d’incapacitat sigui pressupost de la seva falta de capacitat per a aquest acompliment.
• En aquest sentit, els Bombers de la Generalitat, que depenen del mateix departament que els Mossos d’Esquadra sí que tenen reconegut el passi a segona activitat en cas d’incapacitat total, no per a absoluta o gran invalidesa.
• Els Mossos d’Esquadra que passin a segona activitat i que tenen garantit per llei mantenir la seva retribució, no necessàriament passaran a desenvolupar el seu lloc en el Cos de Mossos de conformitat amb l’art. 61.2, és a dir, poden passar a desenvolupar funcions no policials en altres cossos estant en segona activitat. Per això no s’entén, sinó és des d’una clara discriminació, que el Decret 246/2008 exclogui als mossos amb incapacitat permanent de la segona activitat per solament deixar l’opció de llocs de treball amb funcions no policials, quan això mateix ja es contempla en segona activitat.
• Amb independència d’on es produeixi la segona activitat, és a dir no té per què ser policial, el mosso té dret a percebre íntegrament les seves retribucions d’origen amb l’article 61.2 de la Llei 10/1994. No obstant això, l’article 24 del Decret 246/2008 estableix diferències retributives entre Mossos que passin a segona activitat i Mossos amb incapacitat permanent que passin a llocs de treball no policials, als quals resta del salari la prestació per incapacitat ajustant la jornada al resultat (aquesta resta pot donar lloc a resultats diferents en salari i jornada per a un mateix lloc i nivell).
• Aquest sistema retributiu per a incapacitats, en la mesura en que afecta a un col·lectiu de persones amb discapacitat identificada a través de la incapacitació, podem parlar de discriminació per motiu de discapacitat, ja que davant una situació anàloga (una disminució de la capacitat) hi ha un tracte menys favorable.
• El Decret computa la pensió per incapacitat permanent com una part del salari, ja que serveix per determinar tant el seu sou com la seva jornada laboral. És a dir, el reglament no només innova la Llei 10/1994, sinó que estableix un sistema que modifica la naturalesa jurídica i sentit d’aquest tipus de prestacions, i que a més és restrictiu de drets.

Prou ja de tanta discriminació i rebuig als discapacitats del cos de mossos d’esquadra

Recentment explicavem que el Departament d’Interior continuava la seva lamentable política de discriminació de persones amb discapacitat en el cos de mossos d’esquadra amb un decret de segona activitat absolutament menyspreable i que volien consolidar legalment aquesta discriminació introduint un article 64 bis a la llei de mossos d’esquadra per expulsar del cos i baixar retribucions a certs graus de discapacitat.

Tal com s’explica a la memòria d’avaluació de l’impacte de dita modificació de la llei, inclosa en les motivacions jurídiques presentades al Parlament de Catalunya, l’objectiu pel Departament d’interior és: estalviar de moment mig milió d’euros amb persones amb discapacitat.

Amb el Decret 246/2008 també es preten precisament això: estalviar diners, i també a costa de l’exclusió, discriminació, desigualtat, restricció de drets, etc., de persones amb discapacitat.

És evident que és inexcusable la derogació d’aquest lamentable Decret i que és necessari un altre Decret de segona activitat adaptat a la Convenció de l’ONU dels drets de les persones amb discapacitat i a la resta de normativa actual. Cada dia que passa és un dia més que es discrimina. Ja n’hi ha prou.