Resposta decebedora del Director General de la Policia als funcionaris amb fills discapacitats

Quan tens un fill amb discapacitat la vida queda trasbalsada i condicionada per les seves especials necessitats, perquè et necessita més que res al mon. Recentment vam sol·licitar per escrit al Director General de la Policia, Sr. Albert Batlle i Bastardas, que es tinguin en compte les necessitats dels funcionaris amb fills discapacitats a càrrec i que no comportaria cap problema que per aquest motiu alguns funcionaris puguin adaptar les seves jornades i el seu lloc de treball. La resposta a l’escrit ha estat profundament decebedora.

Si recordem la síntesi del que va establir el Tribunal de Justicia de las Comunidades Europeas (Gran Sala), en el Caso S. Coleman contra Attridge Law. Sentencia de 17 julio 2008, trobem que:

“En virtud de todo lo expuesto, el Tribunal de Justicia (Gran Sala) declara:
 1º.-  La Directiva 2000/78/CE del Consejo, de 27 de noviembre de 2000 ( LCEur 2000, 3383) , relativa al establecimiento de un marco general para la igualdad de trato en el empleo y la ocupación, y, en particular, sus artículos 1 y 2, apartados 1 y 2, letra a), deben interpretarse en el sentido de que la prohibición de discriminación directa que establecen no se circunscribe exclusivamente a aquellas personas que sean ellas mismas discapacitadas. Cuando un empresario trate a un trabajador que no sea él mismo una persona con discapacidad de manera menos favorable a como trata, ha tratado o podría tratar a otro trabajador en una situación análoga y se acredite que el trato desfavorable del que es víctima dicho trabajador está motivado por la discapacidad que padece un hijo suyo, a quien el trabajador prodiga la mayor parte de los cuidados que su estado requiere, tal trato resulta contrario a la prohibición de discriminación directa enunciada en el citado artículo 2, apartado 2, letra a).

Per altra banda, la Convenció de l’ONU sobre els drets de les persones amb discapacitat de 13 de desembre de 2006, ratificada el 23 de novembre de 2007, és d’aplicació directa i immediata. L’esmentat text en relació a l’ocupació estableix dues obligacions indubtables: igualtat i no discriminació, que hauran de ser desenvolupades i garantides pels Estats Part. A més, inclou la definició legal de persona amb discapacitat a efectes de discriminació, qüestió important ja que no implica grau algun mínim de discapacitat, tan sol l’existència de la mateixa:

Article 2. Definicions
Als efectes d’aquesta Convenció:

Per “discriminació per motius de discapacitat” s’entendrà qualsevol distinció, exclusió o restricció per motius de discapacitat que tingui el propòsit o l’efecte d’obstaculitzar o deixar sense efecte el reconeixement, gaudi o exercici, en igualtat de condicions, de tots els drets humans i llibertats fonamentals en els àmbits polític, econòmic, social, cultural, civil o d’altre tipus. Inclou totes les formes de discriminació, entre elles, la denegació d’ajustaments raonables.

Per “ajustaments raonables” s’entendran les modificacions i les adaptacions necessàries i adequades que no imposin una càrrega desproporcionada o indeguda, quan es requereixin en un cas particular, per garantir a les persones amb discapacitat el gaudi o exercici, en igualtat de condicions amb les altres, de tots els drets humans i llibertats fonamentals.

Així doncs:

1.  La prohibició de discriminació directa no és exclusiva pel mateix fill/a amb discapacitat, sino que també protegeix el treballador que és el seu progenitor si la discriminació és per motiu de de la discapacitat del fill/a.

2. La “discriminació per motius de discapacitat” inclou totes les formes de discriminació, entre elles la denegació d’ajustaments raonables.

3. Evidentment la Directiva 2000/78/CE i la Convenció de l’ONU sobre els drets de les persones amb discapacitat, són d’obligat compliment i estan per sobre de tota la normativa que esmenta en la seva resposta el Director General de la Policia.

Amb l’escrit al Director General de la Policia es pretenia que alguns funcionaris amb fills discapacitats a càrrec puguin adaptar les seves jornades i el seu lloc de treball, és a dir, es sol·licitaven uns ajustaments raonables que no haurien de suposar cap mena de problema.

La resposta que esperàvem no era recitar la normativa sobre jornada i horaris, sino percebre la voluntat, fins i tot la sensibilitat, de que en un cos especial de funcionaris com el de Mossos d’Esquadra, amb horaris a torns amb moltes variacions, on es treballen nits o caps de setmana, es volen buscar solucions que vetllin pels drets de fills amb discapacitat.

No és complicat, és una questió de voluntat, hi ha molts llocs al cos on es gaudeixen d’horaris estables, sense nits ni caps de setmana i susceptibles de tenir un horari adaptat, que estan ocupats per mossos/es que no tenen fills amb discapacitat.

A més, els funcionaris del cos de mossos d’esquadra, encara que sigui un cos especial, no estan en un cos compartimentat i aïllat d’haver-se de respectar la normativa internacional d’obligat compliment que forma part del nostre dret intern i que està per sobre de qualsevol normativa específica. I precisament en l’administració pública aquesta obligació recau de forma especial i singular.

Fixeu-vos en la contradicció amb aquest noticia:

Canvis en la informació que s’ha de donar als detinguts sobre els seus drets [17/10/2014]

La Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra ha iniciat l’adaptació dels seus procediments interns de treball al que s’estableix en la Directiva europea 2012/13/UE relativa al dret d’informació en els processos penals.

Amb aquesta noticia s’anunciava l’adaptació dels procediments interns de treball al que s’estableix en la Directiva europea 2012/13/UE pels detinguts.

Per què no s’adapten els procediments interns de treball a la Directiva 2000/78/CE, relativa a l’establiment d’un marc general per a la igualtat de tracte al treball i l’ocupació?

Per què no s’adapten els procediments interns de treball a la Convenció de l’ONU sobre els drets de les persones amb discapacitat?

Estan primers els detinguts que els fills discapacitats d’aquests funcionaris?

La resposta que esperàvem també era la d’una Direcció General de Policia que, a més de fer-se molta propaganda fent actes i venent calendaris solidaris pels demés, doni exemple de solidaritat amb els seus propis funcionaris.