Última hora

Compareixença d’AILMED a la ponència del Projecte de llei per a la igualtat de tracte i no discriminació al Parlament de Catalunya

Recentment hem comparegut el 25 de novembre en el Parlament de Catalunya a la ponència en referència al Projecte de llei per a la igualtat de tracte i la no discriminació (Ponència 200-00006/12 de la Comissió de Treball, Afers Socials i Famílies).

Us oferim una transcripció del que va ser la intervenció del president de l’associació, Àngel Gómez-Quintero . Esperem que sigui del vostre interès.

 

Compareixença d’AILMED

“Gràcies presidenta. Aquesta compareixença, que hagués desitjat més àmplia, però és  limitada en temps, faré una síntesis sobre el fet de la discapacitat i, especialment, a l’àmbit laboral de la funció pública.

En relació al Projecte de Llei que ens ocupa, hem de dir que creiem que no aportarà res de nou ni tampoc solucionarà les discriminacions, en aquest cas per motiu d’una discapacitat.

El màxim referent nostre és el contingut en la Convenció Internacional de Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, de 13 de desembre de 2006. Aquesta és la base de tot: es tracta d’una norma suprema que han de desenvolupar tant els departaments com a la resta d’administracions en les seves competències.

La Convenció dels drets de les persones amb discapacitat forma part del nostre ordenament jurídic i és referent d’interpretació dels drets fonamentals. Va entrar en vigor el 3 de maig de 2008.

La Llei 25/2014, de 27 de novembre, de Tractats i altres Acords Internacionals, estableix l’aplicació directa, i la prevalença en cas de conflicte, enfront de qualsevol norma de lordenament intern.

El dia 5 de maig de 2016 es va aprovar al Parlament de Catalunya la Moció 28/XI, sobre les polítiques socials, que estableix que:

El Parlament de Catalunya insta al Govern a:

    1. Adaptar normativament els valors i mandats de la Convenció de lONU dels drets de les persones amb discapacitat aprovada a les Nacions Unides el 2006”.

Doncs bé, Catalunya porta onze anys, sense adaptar les lleis, els principis i mandats de la Convenció .

El projecte de llei en qüestió ens diu que serà d’aplicació a les competències de la Generalitat, enumerant una llista  que en principi no queda tancada.

Nosaltres considerem que cada sector, cada departament de la Generalitat de Catalunya, té l’obligació de regular i aplicar concretament el que en diu la Convenció, i els dictàmens del Comitè sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, adaptant tota la normativa que sigui necessària, així com també la normativa municipal.

A partir d’aquí: és molt més útil i eficaç facilitar al ciutadà com i on ha de denunciar en cas de ser discriminat per la seva discapacitat, simplement, recordar-li que ho pot fer.

A la Convenció tenim expressats tots els àmbits en què la normativa s’hauria de desplegar. Hi ha molts articles que anomenen aquests àmbits: Accessibilitat, Llibertat i seguretat de la persona, Dret a viure de forma independent i a ser inclòs en la comunitat, Mobilitat personal, Educació, Habilitació i rehabilitació, Salut, Treball i ocupació.

A cadascun d’aquests marcs li correspon unes normes i uns òrgans que tenen la competència per tal de regular els seus continguts.

En síntesi: el que hem de fer és que cada departament/administració, dins les seves competències, desenvolupi la Convenció.

Al Projecte de llei, a partir de l’article 28, es parla sobre la creació d’un òrgan per a la igualtat de tracte i la no-discriminació, es diu el següent:

            Estarà adscrit al departament de la Generalitat competent per    raó de la matèria, encarregat de protegir i promoure la igualtat   de tracte i la no-discriminació de les persones.”

Considero innecessari aquest òrgan: tots els departaments ja tenen aquesta obligació, així com tot el personal al seu servei i les assessories jurídiques respectives.

No podem compartir el tema de la mediació al projecte de llei, considero com a jurista no en dona garanties, i per poder presentar comunicacions al comitè de l’ONU o al tribunal de drets humans tinc que esgotar totes les vies jurisdiccionals.

Tampoc podem deixar fora la persecució en l’àmbit penal o laboral, perquè és en aquests àmbits on es reconeix i visualitza, més específicament, una discriminació per raó de discapacitat.

Les persones que pateixen una discriminació per raó de la seva discapacitat poden recórrer a la jurisdicció penal, social o contenciosa administrativa i civil. Per què molta gent no reclama? Doncs perquè, excepte en la jurisdicció laboral, aquestes persones tenen por a les costes judicials, a més de la poca confiança en la justícia.

Tampoc som partidaris de processos sancionadors: Sancionar a qui? A l’Administració? Quan moltes d’aquestes discriminacions per raó de discapacitat es donen a les mateixes administracions públiques, es sancionarà a si mateixa, l’Administració?

Quedant solament les persones físiques i jurídiques, les multes no serien oportunes. Tanmateix, les indemnitzacions per danys morals als afectats, sí que ho són.

Aquest aspecte es regula a l’article 30.4 del projecte de llei que ens diu:

Sempre que la discriminació resti acreditada, el càlcul de la indemnització ha de tenir en compte els danys i perjudicis causats, incloent-hi el dany moral.

Això és totalment inadmissible: camina en sentit jurídic contrari a normativa estatal

Només cal mirar-se l’article 75.2 del  Reial decret legislatiu 1/2013, de 29 de novembre, pel qual saprova el text refós de la Llei general de drets de les persones amb discapacitat i de la seva inclusió social.

L’Article 75, que és de la tutela judicial, resumint diu que el dany moral és procedent encara que no hi hagi perjudicis de caràcter econòmic.

Considerem que un dels articles més important de la Convenció és el 27, sobre Treball i ocupació, amb tres principals elements:

1) El dret de les persones amb discapacitat a treballar, en igualtat de condicions amb les altres.

2) El dret a tenir l’oportunitat de guanyar-se la vida mitjançant un treball lliurement triat o acceptat en un mercat i un entorn laborals que siguin oberts, inclusius i accessibles a les persones amb discapacitat.

3) El dret al treball, fins i tot per a les persones que adquireixin una discapacitat durant l’ocupació. Aquest últim apartat té un significat important, doncs empara el dret dels treballadors a conservar la seva ocupació quan adquireix una discapacitat sobrevinguda.

Com a discapacitat físic que soc i pare d’una filla amb una discapacitat intel·lectual, penso que si els teus drets els tens solucionats quant a la mobilitat, la vida independent, i tens estudis o una professió, però resulta que ningú et dóna feina: què hem solucionat? Considero que no res. Per això considerem que és un dels articles més importants.

Concretament en relació a aquest article 27 de la Convenció, la Generalitat de Catalunya, i l’Ajuntament de Barcelona i altres Ajuntaments, l’incompleixen sistemàticament.

En l’àmbit de la funció publica, allà on té competència la Generalitat, tenim els funcionaris de carrera i els laborals que cap de les seves normes estan adaptades a la Convenció.

Per exemple, quan un funcionari adquireix una discapacitat per resolució de l’INSS, la Generalitat i als ajuntaments fan resolucions de jubilació forçosa.

Resulta que un funcionari es queda sense feina per motiu de discapacitat sobrevinguda, però immediatament podria accedir a la funció pública a les places reservades a discapacitats. Com s’entén, això?

Realment és un desgavell. Els tribunals de justícia han dit repetides vegades, en sentències, que no és possible jubilar per aquest motiu en el règim de seguretat social.

Des del principi d’igualtat i no discriminació en l’ocupació i el dret als ajustaments raonables, la situació d’incapacitat no pot generar la situació de jubilació, és necessària una valoració de la capacitat de la persona des dels principis d’igualtat i no discriminació i, en aquesta valoració, a més, tenen dret a ajustaments raonables, sense que en cap cas la declaració d’incapacitat sigui pressupòsit de la seva falta de capacitat.

La Convenció estableix en el seu article 2 que la “discriminació per motius de discapacitat” inclou totes les formes de discriminació, entre elles la denegació dajustaments raonables.

Per finalitzar, tal com he dit, aquesta llei no solucionarà les discriminacions per raó d’una discapacitat, ni donarà un plus de seguretat.

Nosaltres, com a associació, -el que no he explicat és que som 3, tenim l’associació de mossos d’esquadra amb discapacitats, col·laborem també amb l’associació de bombers amb discapacitat i també de policies locals amb discapacitat- hem presentat 5 comunicacions per discriminació al Comitè de l’ONU sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de Nacions Unides. D’aquestes, 3 contra ajuntaments de Catalunya i 2 contra la Generalitat. Les 5 han estat admeses a tràmit.

Una d’aquestes comunicacions ja ha estat resolta contra l’Ajuntament de Barcelona i en un dictamen de l’ONU del 2 d’abril de 2019 es reconeix que s’ha discriminat per raó de la seva discapacitat a un funcionari.

Per cert, l’ONU va donar 6 mesos a l’estat espanyol com és lògic perquè digués què pensava fer. L’estat espanyol es va posar en contacte amb l’ajuntament de Barcelona i la resposta, que també la tenen vostès que els hi he passat, és dir que no pensa modificar el seu reglament i no pensa aplicar el dictamen. Llavors estem avia’m per on tirarem i què farem perquè es compleixi el dictamen de l’ONU.

Com a conclusió final, tal com hem dit, el que s’hauria de fer és desenvolupar sectorialment la Convenció de l’ONU: Aplicant cada administració les correccions normatives adequades als seus textos reguladors.

Gràcies.”

Extracte del torn de preguntes

Sra. Susana Segovia (En Comú Podem)

[…] Què creieu vosaltres que hi ha de ser en aquest projecte de llei? […]

[…] Cap a on hem d’avançar per poder garantir que no es quedi només en paper mullat? […]

[…] Com des d’aquest Parlament, a banda de la tramitació d’aquest projecte de llei, quines altres iniciatives, ja sigui a nivell pressupostari, ja sigui a nivell d’exigència cap al Govern de la Generalitat però també cap al govern de l’Estat, i quin és el paper que creieu que nosaltres podríem fer? […]

Sra. Saloua Laouaji (Junts x Cat)

[…] M’agradaria al company que va fer la primera compareixença que la entitat segons el que veig és d’integració de les persones amb discapacitat en l’àmbit de treball públic i especialment dels mossos d’esquadra, si va haver-hi casos que han funcionat, perquè no vam escoltar des d’aquesta perspectiva si va haver-hi una bona praxi que es pugui tenir en compte. […]

[…] al context de la diversitat funcional jo comparteixo perfectament la vostra opinió […] felicito el vostre atreviment i la vostra manifestació d’aquesta dignitat lligada al context de la diversitat i la heterogeneïtat humana […]

Sra. Marta Moreta (Socialistes Units per Avançar)

[…] al senyor Àngel Gómez, només dir-li que comparteixo el cent per cent del que ha dit i per tant podem anar fent lleis que si no les apliquem no ens serveixen absolutament de res […]

Sra. Najat Driouech (ERC)

[…] al company d’AILMED […] jo també vinc de l’administració pública […] i he sigut membre sindical i jo he vist aquesta manca per part de moltes administracions, sobretot les administracions locals, en el tema de l’accés, garantir la igualtat d’accés, o no només garantir la igualtat d’accés, és poder facilitar la igualtat del treball no només d’aquelles persones que per llei has de tenir un percentatge de persones que puguin accedir a l’administració pública amb discapacitat sinó que aquelles persones que acaben tenint una discapacitat dintre del lloc de treball com al final moltíssimes vegades les pròpies administracions no són prou responsables de poder acompanyar a aquesta persona i poder reconèixer que realment  aquesta persona que ha acabat tenint aquesta discapacitat al seu lloc de treball que té dret també a continuar exercint la seva ocupació […]

Respostes a les preguntes 

“A veure, intentaré contestar tot […] ens preguntava avançar, avançar sí, avançar aplicant la Convenció. Bàsic, per un motiu, es fa la llei, s’aprova la llei, es publica la llei, però nosaltres seguirem demanant a tribunals que s’apliqui la Convenció. Cosa que fa només 2 anys que hem aconseguit, que en sentències s’apliqui la Convenció directament.

Sentir davant d’un tribunal no tinc per què aplicar la Convenció dient que està per sota una llei, a un magistrat… No anem bé així.

Llavors, avançar sí, però apliquem la Convenció directament.

A nivell educatiu sí que parlaré en nom de la meva filla, que té una discapacitat intel·lectual. Recordo que vaig fer un informe quan es va aprovar la llei d’ensenyament de Catalunya i la problemàtica -ella venia de l’escola ordinària i va passar a l’escola d’educació especial- sempre he dit el mateix són els ratis per classe. Aquests nens no poden estar amb 30 nens. Ella va estar a una escola a Nou Barris, a l’escola Tibidabo, però va haver de passar a l’escola Gavina d’educació especial. El canvi va ser brutal. De no parlar va passar a parlar. Per què? De 30 alumnes va passar a 7 alumnes. Que necessita recursos? Sí. Però tampoc podem deixar els drets d’aquests nens a expenses dels recursos. Els nens passen per davant de tot.

Bàsicament és el que diré en tema ensenyament. És molt bàsic això, és molt important. I lògicament que tampoc es tanquin les escoles d’educació especial perquè hi ha nens que les necessiten. Els he vist treballar i estan contínuament amb ells. 7 nens per classe amb 2 tutors és important. Perquè el que es feia a l’escola ordinària quan començaven el tema de les “uses”, era treure el nen de l’aula, automàticament el nen es desplaçava i deia a mi per què em treuen? Clar, un professor en un aula de 30 amb 1 nen amb discapacitat… La meva filla cridava l’atenció fent-se les coses a sobre, plorant, i no atenent a classe com és lògic. Ara està en un taller i està molt contenta, però entenc que no és la solució. Hem hagut de recórrer a un professor particular per les tardes, perquè al taller lògicament no fan segons què, pagant-ho, però el que importa és el nen i la seva felicitat.

A nivell de feina no sé on acabarem. Ho estàvem dient ara aquesta convocatòria que s’ha fet a la Generalitat, però no se si té la capacitat per passar un test. No sé si realment la convocatòria s’adapta a tot tipus de discapacitat o ha fet un tall.

En relació al tema que preguntava la diputada de JxC dels mossos. Miri, seria un tema molt llarg. He comparegut 3 vegades a la Comissió d’Interior. És un tema de mossos, policies locals i també bombers. Suposo que algú ha sentit nomenar el tema de la segona activitat, bé, la tenim, però els posaré un exemple. La gent que té una absoluta per part de l’INSS no se la deixa treballar, contràriament al que diuen les sentències del Tribunal Suprem que diuen que sí que poden treballar, i se les jubila forçós. Són les sentències que els he aportat, que no es pot jubilar. Llavors em diuen l’altre dia, si no el jubilem no li paguem les vacances que li deuen. Escolti’m per favor… no el deixa treballar, sí que li paguen la part proporcional de les pagues, però no li volen pagar vacances si no fan un expedient de jubilació. Arribes a uns nivell que dius, a què estem jugant? Prou pena té la persona. A més t’ho diuen, he quedat paraplègic de cintura cap avall però puc treballar en un despatx, puc agafar el telèfon… No hi ha manera. No se’ls vol. És un tema que encara estem molts anys enrere.

Ciutadans ha parlat de la inclusió. Inclusió sí perquè ho diu la Convenció, però la Convenció no diu com. Què hem de regular? La llei d’ensenyament que ens digui com. No aquesta llei. Aquesta llei por regular-ho però ha de ser la d’ensenyament. Si jo tinc un fill al que no deixen entrar a l’escola, aniré contra el departament d’ensenyament.

Quant a la Sra. Moreta, només un exemple li donaré. Aquest Parlament al 2007 va aprovar una moció, per tots els grups polítics, que deia que mentre no es reguli la segona activitat aquells funcionaris amb una discapacitat es recol·loquin. Es va aprovar, va passar el control de la comissió d’Interior i van dir que sí que s’havia aplicat. Mentida. Nosaltres vam anar amb una reclamació patrimonial per danys i perjudicis contra la moció del Parlament. Nosaltres no controlàvem el compliment de la moció, nosaltres dèiem que se’ns havia perjudicat per no aplicar la moció. Ens van donar la raó els tribunals. Em sembla que és la única que trobaran vostès a la jurisprudència. I vam ser indemnitzats per danys morals amb 15 mil euros. Crec que la cosa és prou seria, ha obert un camí en dir que una moció que no s’ha complert que pot generar uns perjudicis, tens dret a reclamar aquests perjudicis siguin morals o siguin d’altre tipus.

És important el tema aquest, perquè es parla a molts llocs, tema discapacitat o diversitat funcional. Nosaltres ens limitem al que diu la Convenció: discapacitat. També entenc jo personalment, altres companys opinen diferent, que diversitat funcional és que tots som diversos, no hi ha ningú que sigui igual, però el que té una discapacitat té unes limitacions. Per exemple, en el cas nostre qui té una discapacitat prèvia no pot entrar al cos de mossos, perquè queda exclòs. El que sí que vull afegir és que la ultima convocatòria s’utilitza com a exclusió el “retard mental”, paraules que feia anys que no sentia, ja que són paraules del segle divuit. Retard mental? Més val que es mirin una mica qui redacta aquestes convocatòries.

Per tal motiu, nosaltres partim de la base que la discapacitat, jo ho soc per un tema físic i m’és igual discapacitat o diversitat funcional. Compte perquè correm el perill d’amagar la realitat i si l’amaguem anem malament.

Quant al que es deia sobre l’administració pública, el tema és molt seriós. L’administració és el garant, ha de donar exemple. Ara s’han convocat 150 places i crec que són molt poques places. En una plantilla de 200 mil treballadors, 150 places són poquíssimes, molts nens quedaran fora. Això és un tema bàsic. Per reintegrar aquesta gent l’administració ho té molt més fàcil. Si l’administració ho fa i predica amb l’exemple, pot obligar a les empreses a fer-ho. Les empreses prefereixen pagar les sancions que no tenir una plaça. Per tal motiu crec que és important que l’administració prengui cartes en l’assumpte.

Gràcies.”

About AILMED (540 Articles)
L'Associació per la Integració Laboral - Mossos d'Esquadra amb Discapacitats (AILMED), defensa la integració laboral amb igualtat i sense discriminació dels mossos/es d'esquadra que tinguin una discapacitat sobrevinguda perquè puguin realitzar altres funcions dintre del cos o en altres llocs de l'administració.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: